Les cordes que ens lliguen o alliberen

Aquesta és la història de Maria, una nena que viu en un centre d'acollida. De sobte un dia arriba un nou company que té paràlisi cerebral. La nena de seguida es va sentir encuriosida per ell i va començar a establir-hi relació . Al veure que no rebia cap resposta per part d'ell, va decidir pensar tot un conjunt d'estratègies per poder jugar amb el nen. Mitjançant cordes, Maria aconseguia que pogués moure les extremitats i d'aquesta manera accedir al joc igual que la resta de nens i nenes.

Tant de bo tots fossim com aquesta nena i ens engresquéssim a pensar diferents metodologies per a integrar a tots els nens/es, nois/es que presenten dificultats a les escoles. Sens dubte Maria, ja des de ben petita portava una gran pedagoga dins. De fet de gran va decidir dedicar-se a l'ensenyança.

El curtmetratge ens mostra una realitat que depén de nosaltres canviar. Tots aquells/es que sentim passió per la nostra professió, sabem que tot i que el dia a dia és complex i que ens trobem amb molts murs que enderrocar, podem aconseguir canvis; sempre i quan creiem en ells. No tot passa per tenir més recursos. La Maria, n' és un exemple de com podem utilitzar d'altres eines per sortir-ne endavant. Hem de creure en el potencial dels nens/es que tenim davant nostre i ajudar-los a trobar la millor manera de convertir les dificultats en reptes.